Després del viatge a Madrid amb l’Albert Soldevila per muntar l’Expo Skate Art a la botiga de @caribbean, torno aprofitar per escriure unes línes. L’Altre dia vaig tenir l’oportunitat de veure ( Gràcies al @DavidGimenoA) un gran reportatge, presentat al Festival In-Edit, sobre la discogràfica Bcore i dels seus 25 anys.
Durant la meva juventut ara ja fà un bon grapat d’anys, recordo baixar a Barcelona, al mític i emblemàtic C/Tallers de Barcelona, durant aquells anys, ( us parlo de mitjans dels 90) era el referent de la música i dels pocs llocs de Catalunya, on podies trobar, el que no sonava a les radios comercials, allà em vaig poder agenciar amb alguns discos que avui, s’han convertit en clàssics. Recordo amb 17 anyets, cobrar una de les meves primeres nòmines, de no més de 40.000 pessetes de l’època i baixar a Barcelona, després d’escoltar les recomanacions i varis ( cintes de cassete) de llavors el meu company de feina en: Kiku Pérez (dels pocs que després de l’escola taller, va seguir amb la professió).
Documental Angel Leiro complet 3 a la carta
Aquell dissabte vaig pujar de Barcelona ben carregat, amb un parell de jerseis de Bad Religion, un de Biohazard, i dos mini singles de Green day: Slappy i un altre que es va quedar en una caixa de discos, d’un amic brasileiro amb el que varem compartir pis; Però sens dubte un dels discos, que encara conservo amb el plàstic original de Kebradisc, és el de: Corn Flakes, els havia escoltat en una vella cinta de 90 minuts, que m’havia passat el kiku (amic jardiner), on entre d’altres grups es podia escoltar una música, que amb els 17 anys era incapaç de classificar: Una música molt ràpida en anglès, carregada de melodia i bellíssimes cançons, plenes d’acords enèrgics:
Eren els Corn flakes, amb el disc “Childish” un disc que ens va marcar durant molts anys, a mí i a tota la colla amb que varem montar un grup de punk-rock, i si no pregunteu-li al Sergi Vila de ( 1234 magazine) que és el que escoltavem als cotxes a tot drap, els caps de setmana? 🙂 Cançons com “I Believe in You”, O “Going, But Where” dels Zeidun entre moltes d’altres ens van deixar marcats per ahir i per sempre, es per això que us deixo amb aquesta joia de documental, dels 25 anys de la història d’un segell Barceloni avui converit en mite: BCORE (clica aquest link per veure’l sencer)
matdisseny 