Soroll de tot cor: 25 anys de BCore

bcore

Després del viatge a Madrid amb l’Albert Soldevila per muntar l’Expo Skate Art a la botiga de @caribbean, torno aprofitar per escriure unes línes. L’Altre dia vaig tenir l’oportunitat de veure ( Gràcies al @DavidGimenoA) un gran reportatge, presentat al Festival In-Edit, sobre la discogràfica Bcore i dels seus 25 anys.

Durant la meva juventut ara ja fà un bon grapat d’anys, recordo baixar a Barcelona, al mític i emblemàtic C/Tallers de Barcelona, durant aquells anys, ( us parlo de mitjans dels 90) era el referent de la música i dels pocs llocs de Catalunya, on podies trobar, el que no sonava a les radios comercials, allà em vaig poder agenciar amb alguns discos que avui, s’han convertit en clàssics. Recordo amb 17 anyets, cobrar una de les meves primeres nòmines, de no més de 40.000 pessetes de l’època i baixar a Barcelona, després d’escoltar les recomanacions i varis ( cintes de cassete) de llavors el meu company de feina en: Kiku Pérez (dels pocs que després de l’escola taller, va seguir amb la professió).

Documental Angel Leiro complet 3 a la carta

Aquell dissabte vaig pujar de Barcelona ben carregat, amb un parell de jerseis de Bad Religion, un de Biohazard, i dos mini singles de Green day: Slappy i un altre que es va quedar en una caixa de discos, d’un amic brasileiro amb el que varem compartir pis; Però sens dubte un dels discos, que encara conservo amb el plàstic original de Kebradisc, és el de: Corn Flakes, els havia escoltat en una vella cinta de 90 minuts, que m’havia passat el kiku (amic jardiner), on entre d’altres grups es podia escoltar una música, que amb els 17 anys era incapaç de classificar: Una música molt ràpida en anglès, carregada de melodia i bellíssimes cançons, plenes d’acords enèrgics:

Eren els Corn flakes, amb el disc “Childish” un disc que ens va marcar durant molts anys, a mí i a tota la colla amb que varem montar un grup de punk-rock, i si no pregunteu-li al Sergi Vila de ( 1234 magazine) que és el que escoltavem als cotxes a tot drap, els caps de setmana? 🙂 Cançons com “I Believe in You”, O “Going, But Where” dels Zeidun entre moltes  d’altres ens van deixar marcats per ahir i per sempre, es per això que us deixo amb aquesta joia de documental, dels 25 anys de la història d’un segell Barceloni avui converit en mite: BCORE (clica aquest link per veure’l sencer)

Mike Vallely /// Do or Die

mikev

Avui li toca a Mike Vallely, també conegut com “Mike V”, aquest va néixer als Estats Units, concretament a New Jersey, l’any 1970,
va començar a patinar al 1984 i al 1986 amb només 16 anys, va entrar com a professional a la coneguda marca de patins, “powell peralta”,
on va tenir la seva primera pròpia taula, que es caracteritzà per la il.lustració d’un elefant que descriu molt bé la grandesa i força en la seva
manera de fer i viure, el mateix any va guanyar el “NSA” (National Amateur Streetstyle), això el va fer aparèixer com a portada
de la coneguda revista Thrasher Magazine.

Destaco les nombroses aparicions de vídeos com les de: “Public Domain” (1988) rubbish heap (1990), junt amb l’skater Ed Templeton a New Deal 1281 (1991) , entre d’altres, per vídeos més actuals podeu fer un cop d’ull al “Tub” i gaudir de Drive, un sensacional documental sobre la seva vida, del qual també us deixo un enllaç, perquè pugueu gaudir de quasi un hora de “Mike V” 🙂

Documental Mike V – Drive

Destacar que amb els anys, a més de patinar per conegudes marques com: element o active per mencionar-ne algunes, es va introduïr en el món de la música formant la banda “Mike V and the Rats”, on podreu escoltar un punk-rock accelerat, amb influències de Black Flag ( banda de la qual el mateix Mike s’en considera fan com molt bé explica en el documental Drive) després de veure a en Henry Rollins (cantant de Black Flag) en un concert a la seua ciutat natal.

La formació de “Mike V and the Rats ” va donar pas al cap d’un temps, d’una nova banda amb un so més Rock, Hard Rock, amb una mica de “metal” parlo de REVOLUTION MOTHER , podeu escoltar els seus 2 discos al Spotify, us deixo un enllaç de “Do or Die” un tema del primer disc “Glory Bound” del 2007 i  “Above the Crawl” del segon disc “Rollin’ with tha mutha” 2009. També ho podeu escoltar al seu myspace. Us deixo diferents videos del “tub” on podreu escoltar i veure part de la seva vida, des dels inicis fins a l’acutalitat.

(LINKS DESACTIVATS ACTUALITZATS)


Doncs espero que gaudiu d’aquest tros de bèstia creativa 🙂

Ray Barbee /// Skate Black power

raybarbee

Torno a reempendre el blog, de la mà del Ray Barbee, aquest gran skater afro-americà,  per a mi un dels més grans, des de que amb 14 anys vaig veure’l, al video de “Ban this” de powell peralta, per cert nom que li varem posar al grup de “punk-rock”que varem formar amb uns amics als anys 90, però això ja és un altre historia… 🙂

Us deixo amb un clip musical, ja que amb el temps tot i no haver deixat de patinar, va adquirir una destressa més, la de tocar la guitarra, i fer música tan bona com aquesta, que podeu escoltar en aquest clip del tub, aquí va la seva biografia : Salut i embranzides 😉

Ray Barbee és un “skateboarder” de San José, Califòrnia, i juntament amb Ron Allen i Steve Steadham un dels primers afro-americans patinadors en fer-se conegut a tot el món. Va Començà a patinar al  1984, quan estava en setè grau. (estudis reglats nord-americans).

Barbee estava en l’avantguarda de skateboarding, a finals dels anys 80 i principis dels 90 , sent un dels principals pioners de l’aplicació del “freestyle” (estil lliure), pla al carrer, trucs, tècniques i nombroses combinacions del “Ollie no comply” .

Havia memorables peces al vídeo de Powell Peralta  “Public Domain”, “Propaganda”  i “Ban this”. Al 1991, va sortir de Powell Peralta, per entrar a l’empresa, dirigida per un altre veterà de Powell, Lance Mountain, “The Firm”.
Els seus actuals patrocinadors són Element skateboards i Vans. Espero que en gaudiu una bona estona del “Old School” de tota la vida . 🙂

The missing leech /// T.V. Crusaders

Avui us deixo amb The misssing leech aquest genial cantautor d’Antifolk i un vídeo molt divertit, fet mitjançant la tècnica del stop-motion, que va aconseguir de manera autogestionada, posant-se en contacte amb el director de Tessalation Films. Desitjo que en gaudiu tant com jo, fins aviat.

You Say Party! We Say Die! /// Sean Wainsteim

Avui us deixo una descoberta que he fet recentment, You Say Party! We Say Die, aquesta banda, que fa una barreja molt personal, entre el punk  i new wave, d’una manera molt elegant i melòdica, sensacional cançó “Monster”  i sensacional vídeo del Director Sean Wainsteim.

Takashi Murakami /// Superflat Monogram

Us deixo una mostra d’aquest artista en forma d’anime (terme amb el que es descriuen les sèries de dibuixos japonesos). La música és de Fantastic Plastic Machine – “Different Colors”

The Whitest Boy /// Golden Cage

Destaco aquest vídeo del grup The Whitest Boy, la canço es diu Golden Cage, us deixo l’enllaç del director que va realitzar aquesta petita i genial obra visual. Geoff McFetridge