(*)Manresa Territori Contemporani inicia aquest programa per potenciar la connexió entre els creadors locals i el teixit social i econòmic de la ciutat.

Un programa que encaixa de ple amb objectius del Pla de Cultura de Manresa com són el de fer arribar l’art i la cultura a tots i potenciar la creació artística.

Francesc Aldabó i Marc Argelich, són dos dissenyadors gràfics,
de Terrassa i Manresa respectivament, que van estudiar junts
a l’escola d’art de Terrassa.

Amb el grafisme com a eina, fan una crítica satírica i reflexiva sobre la situació econòmica, mitjançant esprais, “plantilles ” i il·lustracions vectorials,aquestes les mostren en un aparador d’una desapareguda botiga del barri antic de la ciutat, que tornarà a estar oberta durant els dies del certamen, del 13 al 30 de Novembre del 2009. (Aparador del C/ Sant Miquel n29, Manresa).

Si esteu interessats en alguna de les seguents obres poseu-vos en contacte via correu electrònic:

Marc Argelich. matdisseny@yahoo.es

Stencils sobre fusta (plantilles i esprais)

Pòsters 42 cm x 60 cm (Bitllet I love music/ Santa Crisis)

Santa Crisis & Bitllet I Love Music T-shirts.

Si voleu obtenir informació més detallada sobre les Samarretes clickeu aquest enllaç del Facebook.

Santa Crisis – T-shirsts – samarretes – camisetas | Promou també la teva pàgina

Avui li toca a Mike Vallely, també conegut com “Mike V”, aquest va néixer als Estats Units, concretament a New Jersey, l’any 1970,
va començar a patinar al 1984 i al 1986 amb només 16 anys, va entrar com a professional a la coneguda marca de patins, “powell peralta”,
on va tenir la seva primera pròpia taula, que es caracteritzà per la il.lustració d’un elefant que descriu molt bé la grandesa i força en la seva
manera de fer i viure, el mateix any va guanyar el “NSA” (National Amateur Streetstyle), això el va fer aparèixer com a portada
de la coneguda revista Thrasher Magazine.

Destaco les nombroses aparicions de vídeos com les de: “Public Domain” (1988) rubbish heap (1990), junt amb l’skater Ed Templeton a New Deal 1281 (1991), entre d’altres, per vídeos més actuals podeu fer un cop d’ull al “Tub” i gaudir de Drive, un sensacional documental sobre la seva vida, del qual també us deixo un enllaç, perquè pugueu gaudir de quasi un hora de “Mike V”

documental Mika V – Drive

Destacar que amb els anys, a més de patinar per conegudes marques com: element o active per mencionar-ne algunes, es va introduïr en el món de la música formant la banda “Mike V and the Rats”, on podreu escoltar un punk-rock accelerat, amb influències de Black Flag ( banda de la qual el mateix Mike s’en considera fan com molt bé explica en el documental Drive) després de veure a en Henry Rollins (cantant de Black Flag) en un concert a la seua ciutat natal.

La formació de “Mike V and the Rats ” va donar pas al cap d’un temps, d’una nova banda amb un so més Rock, Hard Rock, amb una mica de “metal” parlo de REVOLUTION MOTHER , podeu escoltar els seus 2 discos al Spotify, us deixo un enllaç de “Do or Die” un tema del primer disc “Glory Bound” del 2007 i  “Above the Crawl” del segon disc “Rollin’ with tha mutha” 2009. També ho podeu escoltar al seu myspace. Us deixo diferents videos del “tub” on podreu escoltar i veure part de la seva vida, des dels inicis fins a l’acutalitat.

(LINKS DESACTIVATS PER: MIKE V INC)

ho sento, és el que té el copyright

MIKE VALLELY Biography Part 1

Biography Part 2

Biography Part 3

Biography Part 4

Doncs espero que gaudiu d’aquest tros de bèstia creativa

Torno a reempendre el blog, de la mà del Ray Barbee, aquest gran skater afro-americà,  per a mi un dels més grans, des de que amb 14 anys vaig veure’l, al video de “Ban this” de powell peralta, per cert nom que li varem posar al grup de “punk-rock”que varem formar amb uns amics als anys 90, però això ja és un altre historia…

Us deixo amb un clip musical, ja que amb el temps tot i no haver deixat de patinar, va adquirir una destressa més, la de tocar la guitarra, i fer música tan bona com aquesta, que podeu escoltar en aquest clip del tub, aquí va la seva biografia : Salut i embranzides

Ray Barbee és un “skateboarder” de San José, Califòrnia, i juntament amb Ron Allen i Steve Steadham un dels primers afro-americans patinadors en fer-se conegut a tot el món. Va Començà a patinar al  1984, quan estava en setè grau. (estudis reglats nord-americans).

Barbee estava en l’avantguarda de skateboarding, a finals dels anys 80 i principis dels 90 , sent un dels principals pioners de l’aplicació del “freestyle” (estil lliure), pla al carrer, trucs, tècniques i nombroses combinacions del “Ollie no comply” .

Havia memorables peces al vídeo de Powell Peralta  “Public Domain”, “Propaganda“  i “Ban this”. Al 1991, va sortir de Powell Peralta, per entrar a l’empresa, dirigida per un altre veterà de Powell, Lance Mountain, “The Firm”.
Els seus actuals patrocinadors són Element skateboards i Vans. Espero que en gaudiu una bona estona del “Old School” de tota la vida .

L’altre dia vaig tenir la sort, de poder conèixer i practicar aquesta tècnica de dibuix, que a tots ens recorda, l’època dels mítics jocs de Supernintendo com el Mario Bros,o el Street Fighter de capcom.

Aquesta es basa en dibuixar a partir de 2 píxels, utilitzant la perspectiva isomètrica, que aconsegueix la representació d’un objecte tridimensional en 2 dimensions, un exemple d’aquesta tècnica tan peculiar el trobem en la xarxa social virtual de habbo hotel, on els personatges i escenaris creen un món totalment isòmetric.

Us deixo també un enllaç d’un col.lectiu alemany anomenat Eboy format per Steffen Sauerteig, Svend Smital i Kai Vermeh, com a referent.

Espero que us agradi, el mètode i tècnica del Pixel Art

Avui parlarem d’aquest il.lustrador manresà, nascut l’any 1969, es descriu com autodidacta, influenciat pèl món del còmic, del qual adquireix un estil propi, amb referents de grans il.lustradors com:

YVES CHALAND,MAGNUS,MAX,SENTO,GALLARDO,PAZIENZA, destaquem a Mauro Entrialgo de qui beu i s’inspira per crear el seu gran i mític personatge “Raúl el Rude”, el qual va crear per un concurs de còmic de Manresa, on va guanyar el primer premi, i sense que mai s’ho hagués imaginat, va acabar  publicant a aquest personatge a  la revista VIBORA.

Aquest personatge totalment transgressor, fanàtic del Ska, que no es tallava un pel a l’hora de parlar de sexe, violència i drogues, era el retrat d’un “skin”, que vivia histories totalment surrealistes, relacionades amb els temes mencionats anteriorment, a moltes de les vinyetes hi apareixen escenaris de llocs com: bars, o edificis de la ciutat de Manresa, canviats de nom per fer-ho més sutil; Avui en dia seria inimaginable que algú publiqués, un còmic d’aquest estil, que si no feia apologia de la droga poc li faltava… Molt abans el Pep ja havia participat en diferents concursos i guanyat diferents premis destaquem:

Concurs de Còmic de la Generalitat, 1987.(3er Premi )
Concurs de Còmic de la Generalitat, 1989.(3er Premi )
Còmic 7 de Manresa, 1990.(1er Premi)
Còmic 7 de Manresa, 1994.(1er Premi)
Còmic 7 de Manresa, 1998.(1er Premi)

Cal mencionar els seus inicis, en “fanzines” totalment “undergrounds” com el Colajet, que es distribuien des del barri antic de la seva ciutat natal , on es va convertir en l’il.lustrador per exel.lència a l’hora de donar grafisme i vida a tot tipus d’aplicacions, des de cartells a samarretes, en forma de dibuixos o logos per diferents events, com la Festa Major Alternativa, d’entre d’altres.

A dia d’avui el Pep, ha canviat el paper per la tela, i el llapis pel pinzell,  des de fa ja un temps, ha començat a experimentar amb aquestes eines, una nova faceta, la de “pintor”, utilitzant la seva gràcia i estil a l’hora de dibuixar, ara l’aplica en grans dimensions, de teles i fustes, on hi dibuixa els seus personatges a gran tamany, amb colors molt vius i alegres , convertint les seves obres en “pop art” com ja havien fet grans artistes als 70, ha exposat en nombrosos llocs com: Saló del Còmic (Barcelona 1987), 3a Mostra de Joves Artistes del Bages (Súria 2004), Teatre El Kursal (Manresa 2008). de vegades sol i d’altres compartint espai amb la Sussana Ayala o Quim Moya, d’entre d’altres. Us deixo un enllaç on podreu veure i gaudir part de la seva obra i un enllaç del seu club de fans al Facebook, per si  us en voleu fer, Força al pinzell Pep

Galeria de Peppintorpop

Club de Fans del Pep Pérez

Avui us deixo amb The misssing leech aquest genial cantautor d’Antifolk i un vídeo molt divertit, fet mitjançant la tècnica del stop-motion, que va aconseguir de manera autogestionada, posant-se en contacte amb el director de Tessalation Films. Desitjo que en gaudiu tant com jo, fins aviat.

Seguirem amb l’Art local de la mà d’un geni del disseny gràfic, el manresà Antoni Sarri, nascut l’any 1919 a la capital del Bages, amb 89 anys, ens ha deixat tot un llegat de magnífiques obres des de logotips a cartells; El passat febrer vaig tenir la sort de poder-lo entrevistar mitjançant la Revista Q del Museu Comarcal de Manresa; i gaudir d’una conversa de més de 2 hores realment gratificants, de la qual vaig aprendre moltes coses.

Em vaig trobar un home humil amb moltes coses per explicar i ensenyar, totalment autodidacta; Treballà amb empreses relacionades amb el marbre i el vidre, molt abans de posar-se a dibuixar.

Comparteix l’afició de dibuixar amb amics, fent sortides per la ciutat i fora d’aquesta, dels quals aprèn i comparteix tècniques; El seu estil destaca per l’il.lustració, de la que acompanya quasi tots els seus dissenys. Noto una forta influència en els seus dibuixos de l’Amèrica dels 50 i 60, però amb el seu toc personal, tot i que no l’adquireix d’una manera voluntària,és més pel  fet de buscar referents gràfics en aquells anys, molts dels llibres i dissenys venien d’aquest país, ja que no era tan fàcil com avui en dia, on cerquem imatges a partir de buscadors d’internet on es poden trobar moltes coses. M’explica que de vegades quan dissenyava per algú, li hagués dit ” Faci-s’ho vostè” ja que li venien amb unes idees, que no es podien agafar per enlloc…

Comparteix la teoria de que tot està inventat, però que sempre es pot innovar, d’allò que va ser actual fa anys, avui ho pot tornar a ser, “tot torna”. Destaca com a forma i logo la bandera del Japó, em diu que és un dels millors logos mai creats, capaç de ser recordat per qualsevol persona.

Si voleu saber més informació sobre L’Antoni Sarri estigueu atents a la pròxima edició de la revista Q, on es publicarà tota l’entrevista.

Esperem que el seu llegat perduri, i que des del Museu es reconeixi i faci pública tota la seva obra, ja que no podem deixar perdre, tota aquesta genialitat convertida ja en part de la història de la ciutat de Manresa i la comarca.

Entrevista en audio Antoni Sarri FEB09

Avui us deixo una descoberta que he fet recentment, You Say Party! We Say Die, aquesta banda, que fa una barreja molt personal, entre el punk  i new wave, d’una manera molt elegant i melòdica, sensacional cançó “Monster”  i sensacional vídeo del Director Sean Wainsteim.

Estrenem nou apartat al blog, i ho fem amb la il.lustradora Susanna Ayala, nascuda a Manresa, confessa que ja des de ben petita “no he deixat de dibuixar mai; M’ho passo pipa”, comença de manera autodidacta, i més tard es forma a l’escola d’Art de Manresa, fent diferents Monogràfics (serigrafia, gravats) en la mateixa escola on acabarà cursant el Cicle Formatiu de Grau Superior de Il.lustració.

Només amb 16 anys ja realitza el primer logotip, al poc temps aconsegueix un espai cedit per la Rosa Escalé, per experimentar i dibuixar. Una dona totalment revolucionaria i inquieta, que inicia el seu talent i estil oferint els seus dibuixos a diferents entitats i col.lectius de Manresa, que li serveixen per donar-se a conèixer, aquests els aplica en forma de pancartes, samarretes i adhesius. Combina la seva afició amb feines que li permeten obtenir un sou, fins que al 2003, decideix dedicar-se de manera professional. A dia d’avui ha col.laborat amb diferents artistes com: L’Eduard Fíguls, Marc Solsona, Grifoll, ha exposat a la sala d’Art de la Generalitat (entre d’altres) tot i que confessa, no tenir molta devoció pel món elitista de l’art. Ha guanyat diferents concursos com :

Primer premi de disseny de la mascota del manresa de futbol, primer premi de la Oreneta d’or i el tercer premi del “concurso internacional de còmic para mujeres Álvarez Rabo“, amb un original guió de l’ il.lustrador Pep Perez (de qui també parlarem en breu en aquest blog).

Actualment treballa com a “Freelance”, ha fet diferents feines per institucions i empreses com: l’Ajuntament de Sallent, l’Ajuntament de Manresa i realitza encàrrecs d’il.lustracions per la Factoria de Cabrianes entre d’altres. En aquests moments podeu veure la seva obra i la del il.lustrador Pep Perez, en una exposició conjunta a la sala dels Carlins, de Manresa.

Sobre el seu estil, dir que és totalment singular, aconseguit d’una manera molt sutil, a cop de pinzell però també d’ordinador, utilitzant una amplia gamma de colors molt vius i alegres, donant una sensació de frescor en les seves obres, de vegades utilitza gammes de colors més càlides i terroses creant un entorn més àrid; Bé us deixo un enllaç on veureu això que us dic, Desitjo que en gaudiu tant com jo!

http://www.flickr.com/photos/yalariu/show/

Us deixo una mostra d’aquest artista en forma d’anime (terme amb el que es descriuen les sèries de dibuixos japonesos). La música és de Fantastic Plastic Machine – “Different Colors”